per Pere Comas (1915-2004)
CARDEDEU, desembre de 1999
 
  1. LES PRIMERES NOTÍCIES DELS TORRONS
  2. ANTIGUITAT DE LES NEULES
  3. ELS INGREDIENTS DEL TORRÓ
  4. DEU CLASSES DE TORRONS
  5. ELS TORRONS DE XIXONA
  6. ELS TORRONS D’AGRAMUNT
  7. ELS TORRONAIRES DE LA COMUNITAT VALENCIANA
  8. ELS TORRONAIRES CATALANS
  9. ELS TORRONS A CARDEDEU

LES PRIMERES NOTÍCIES DELS TORRONS

El "DICCIONARI DE LA LLENGUA CATALANA" de Pere Labèrnia (Barcelona, 1865) defineix el torró així: "TURRÓ: Pasta d'ametlles, pinyons, avellanes, etc., tot torrat i mesclat amb mel i a vegades terrossos de sucre, de la que resulta una matèria solida i molt gustosa".

Aquesta és la nota concreta més antiga que hem recollit dels torrons, l'origen dels quals és desconegut i fins se'ls atribueix una procedència semita i àrab. Els “alfajors” dels àrabs omeies del segle VII, eren unes rosquilles d'ametlles, nous i també pinyons, pa torrat ratllat, espècies fines i mel, semblant als nostres torrons.

Ala Baixa Edat Mitjana els torrons que amb el nom de "pinyolada" ja tenien el rang de dolçaina nadalenca, es troben consignats en el "Llibre de Sent Sovi" del segle XVI, i en un ban de l'any 1418, que recull Joan Amades en el seu "Costumari", en el qual el consell del municipi de Granollers obligava als venedors ambulants de torrons a pagar els impostos corresponents.

Un altre precedent dels torrons el tenim en una lletra de la reina Maria del novembre del 1453, dirigida a la mare abadessa de la comunitat de Santa Clara de Barcelona, per la qual se sap que en aquell convent elaboraven uns torrons molt exquisits i saborosos, i la reina els en demanava un present per al seu marit el rei Enric IV.

A partit del segle XVI, les referències dels torrons es traslladen a la Comunitat Valenciana, primer a Alacant i desprès a Xixona, l'actual capital del torró, com es confirma en obres de Lope de Vega i de Tirso de Molina que vinculen la producció de torrons amb la ciutat d'Alacant.

De l'any 1528, se sap que les ciutats alacantines obsequiaven als visitants il·lustres amb torró i pa de figues.

El cronista del regne de València, Gaspar Escolano (1560-1619) parla dels torrons de Xixona i d'Alacant i diu que eren servits en les taules dels prínceps.

I ara una nota sobre el massapà. Es conta que durant un dels setges que els àrabs varen sotmetre a la ciutat de Toledo, els defensors arribaren a tenir tanta mancança de blat i demés cereals que no en tenien per fer pa pels combatents.

Les monges de San Clemente el Real tenien en el seu graner una gran quantitat d'ametlles i les van piconar en el morter, obtenint una pasta molt saborosa i nutritiva. Més tard hi afegiren sucre i ... ¿fou aquest l'origen del torro de massapà?

Segons una tradició, oblidada l'elaboració dels torrons o pinyolades dels segles anteriors, el naixement dels nostres torrons va unit amb una trista pàgina de la nostra Història: L'any 1703, essent Francesc Costa conseller en cap, Barcelona patia el flagell de la pesta, i per tal d'aixecar l'esperit del poble, en les vigílies d'aquell Nadal, el Gremi de pastissers va convocar un concurs per a premiar a qui presentes un aliment que no es fes malbé i que romangués inalterable i comestible durant un temps molt llarg.

Un confiter que es deia Pere Turró va presentar entre dos fulls de pa d'àngels, una massa composta de mel, avellanes i pinyons.

Per a ell fou el premi i l'honor d'haver inventat una llepolia que encara avui porta el seu nom: el torró, "turró" encara a l'ortografia del segle passat.

Tancar FinestraTornar a DaltTancar Finestra

ANTIGUITAT DE LES NEULES

Les neules són molt antigues, puix ja s'estilaven al segle XIII, i foren durant molts anys la dolçaina típica de Nadal. En el dinar de Nadal de l'any 1267, cinc anys abans que el rei Jaume I concedís la "carta de repoblament" de Cardedeu, aquest rei hi va convidar mes d'un centenar de comensals, i com a llevant de taula, o sigui per postres, amb ametlles i pinyons, es van servir neules, que llavors devien ser planes, puix la forma rodona va venir mes tard.

L'escriptor i filòsof Ramon Llull també parla de les neules ala seva obra "EI Felix de les Meravelles" (any 1289).

El dia 1er d'agost del 1381, el fill de Pere III, el príncep Joan, Duc de Girona, llavors Governador de Catalunya, que desprès fou el Rei Joan el Caçador, amb la seva esposa Violant de Bar, emprengueren el viatge de Tarragona a Girona. El dissabte, dia 7, dinaren a Cardedeu i pernoctaren a Sant Celoni. Segons els comptes de l'escrivà de racció (Registre del Rei Joan, nº 1 -Arxiu C. d'A.), aquell dia, entre peix, carn, ous, gallines, fesols, pa i vi, espècies i civada per a vuit cavalls i 34 muls, varen gastar 108 sous i 9 diners. Com a curiositat, per postres, van menjar mel i neules. De neules en consumiren una lliura i onze unces, que costaren 7 sous.

I aquestes neules medievals ens han fet recordar una pàgina de la Història local:

Durant aquell viatge, el príncep Joan va vendre a Bernardi de Cabrera el terme del Castell de Vilamajor, el dijous, dia 12 d'agost; i el dia 29 següent, en Bernardi prestà jurament i rebé l'homenatge de les parròquies de Cardedeu i Vilamajor.

I tornant al nostre tema: En els darrers anys l'elaboració de les neules és industrial i les fan ales fàbriques de galetes, i es venen en pots per a que es conservin millor, com són les marques "Artesana de Montseny", "Rifacli" de Montblanc, Trias de Santa Coloma de Farners i Oliveres de Sant Feliu del Llobregat.

No fa gaires anys, les neules es feien manualment en els neulers, una mena de premsa a la platina de la qual s'hi dipositava una cullerada de pasta, que era premsada i cuita per la premsa calenta, amb una gran fumarel·la i que desprès s'enrotllava a ma. Es clar, no en sortia cap d'igual, unes eren tortes i les altres primes o rabassudes; no era com ara que totes son exactes.

Encara recordem de setanta anys enrera, quan en Tomàs i en Melcior de can Serratoes feien neules a l'obrador de la confiteria. Els hi anàvem a fer companyia i, quan una neula sortia defectuosa ens la oferien com obsequi.

Tancar Finestra.Tornar a Dalt.Tancar Finestra

ELS INGREDIENTS DEL TORRÓ

Tan importants com la fabricació dels productes que arriben al consumidor -els diferents tipus de torrons- és la producció de les matèries primàries que faciliten l'elaboració final. La qualitat d'aquests ingredients constitueix un factor decisiu per a l'èxit del torronaire.

Entre la variada gamma de components del torró, s'han d'esmentar els més emprats, com són l'ametlla, l'avellana, el sucre, rovell i clara d'ou, cobertures de xocolata, nata, coco, pinyons, pa d'àngel, fruites confitades, mel i essències, a quina producció s'hi dediquen un gran nombre d'empreses.

Són ingredients naturals d'elaboració artesanal que proporcionen al torró el seu aspecte i sabor característics.

Tancar Finestra.Tornar a Dalt.Tancar Finestra

DEU CLASSES DE TORRONS

Els torrons clàssics eren de tres menes: durs, els d'Alacant, tous, els de Xixona, i de crocant, una mescla d'ametlles i caramel cristal·litzat.

La resta, torró o pa de Cadis, de fruites, de coco, de rovell d'ou, de nous, de xocolata, de licor, de cafè, no son altra cosa que variants més o menys sofisticades del genuí i autèntic massapà.

Heus ací la composició bàsica d'aquesta diversitat de torrons:

Torró d'Alacant: És el torró dur que s'elabora amb ametlles torrades i mel. Una variant d'aquest torró es la "imperial", confeccionada amb ametlles torrades senceres.

Torró de Xixona: És el torró tou elaborat amb una massa d'ametlles moltes aglutinades amb mel.

Torró de massapà: És una pasta feta amb ametlles moltes i sucre pulveritzat. Es presenta en formes diverses, bé en barres, bé en figures de major o menor tamany com poden ser torres, galls o porquets.

Torró de fruites: Torró tou elaborat amb massapà i fruites confitades, amb aspecte atractiu i sabor característic.

Torró de crocant: Elaborat amb ametlles torrades, mel i trossets de pell de llimona, i amb un color característic que li dona el caramel que recobreix l'ametlla.

Torró de neu: Es prepara amb sucre i clara d'ou, afegint a la pasta suc de llimona i gotes d'essència de bergamota.

Torró de rovell d'ou: Es un torró suau confeccionat amb farina d'ametlles, sucre i rovell d'ou. Una varietat d'aquest torró es la que posteriorment ha estat recremada: "gema torrada".

Torró de Cadis: EI torró o pa de Cadis és un producte extra pels amants del massapà, puix elaborat a base d'ametlles, pinyons i fruites de tots colors, és una llaminadura altament apreciada.

Torró d'almívar: Es fa amb ametlles, xarop de sucre clarificat, clares d'ou batudes fins el grau de neu, suc i raspadures de llimona i cobert amb fulls de pa d'àngel, s'espolsa amb canyella tamisada i s'adorna amb fruites confitades.

Torró d'Agramunt: Es fa a base d'avellanes senceres i torrades, o d'ametlles, aglutinades amb mel, i es prepara en forma de petites fraccions rodones entre fulls de pa d'àngels.

A principis del segle XX en una casa benestant menjaven per postres els dies de Nadal, Cap d'Any i Reis, sis menes de torrons: de Xixona, de massapà, de rovell d'ou, d'Agramunt, de crocant i d'Alacant, que eren els darrers que es servien.

Però, a la majoria de les cases, menjaven avellanes i ametlles, castanyes i pinyons, pa de figues, una tauleta de torró d'avellana, o mitja lliura de torrons de Xixona, el dia de Nadal.

Tancar Finestra.Tornar a Dalt.Tancar Finestra

ELS TORRONS DE XIXONA

La fabricació dels torrons es autènticament artesanal, depenent el seu resultat de l'habilitat del mestre torroner, que hi aport a el toc definitiu per a la seva correcta elaboració, àdhuc en les fabriques de gran producció.

Les maquines i aparells per a la fabricació del torró foren dissenyades pels mateixos fabricants, i les mes importants son la mecànica i el boixet, un recipient on es bat, es cou i es remata la mescla. Aquests utensilis no han variat des que es fabriquen torrons.

Un cop introduïts a la mecànica els components de la mescla, el mestre torroner controla la temperatura, els temps de batuda i el de cocció per tal d'assolir el punt adequat. I quan ha aconseguit que la massa cruixeixi, és que ha arribat al punt adient.

Aleshores s'hi incorpora l'ametlla pelada i torrada, barrejant-la amb la massa per mitja de les punxes, que són com un rems d'acer o de plàstic. I quan la barreja òptima ha estat assolida, es treu la massa de la mecànica, es deixa refredar, i desprès s'introdueix en uns molins de granit per a moldre-la, i un cop molta serà passada per la refinadora per a obtenir la finesa convenient.

Desprès la massa serà sotmesa a una segona cocció en el boixet, almenys durant dues hores a fi d'assolir el grau de cocció adequat i arribar a la darrera etapa, o sigui la rematada del torró que fa el mestre torroner. La massa es diposita en motllos i premsada durant 24 hores, i desprès és tallada en els diferents formats, de 200, 300 i 400 grams, els mes petits.

Tancar Finestra.Tornar a Dalt.Tancar Finestra

ELS TORRONS D’AGRAMUNT

EI torró d'Agramunt s'elabora a base d'una barreja d'avellanes o ametlles, sucre, mel i clara d'ou, presentat en tauletes rodones o rectangular, de 30 grams les més petites fins a un quilo, les més grosses; entrepanades de pa d'àngel. Tot això li dona a la massa un lleuger color marró daurat i una consistència fràgil i cruixent. El percentatge mínim d'ametlla o d'avellana es del 46% al 60%, segons que el torró hagi de ser de categoria extra o suprema.

Les avellanes es torren i un cop refredades es pelen. En el cas de les ametlles, l'operació es fa a l'inrevés. Es couen la mel i els sucres amb clara d'ou fresca, o el seu equivalent en pols. Desprès s'hi barregen les ametlles o les avellanes.

A l'etiqueta dels envasos hi figura: "Torró d'Agramunt: Indicació Geogràfica Protegida".

Tancar Finestra.Tornar a Dalt.Tancar Finestra

ELS TORRONAIRES DE LA COMUNITAT VALENCIANA

A la Comunitat Valenciana hi ha vint-i-vuit empreses importants dedicades a la fabricació de torrons, als seus derivats i que també fan xocolates, producció que es consumeix sobre tot a Catalunya i un 10% del total va destinada als Estats Units i als països sud-americans.

A Xixona, l'antiga Sexena, a la comarca de l'Alicantí fabriquen prop del 70% de la producció torronenca. En el darrer cens, el del 1996, Xixona tenia una població de 7.872 habitants, més petita que la de la nostra vila. Hi ha 23 empreses torronenques que ocupen 3.500 treballadors i que en produeixen 10.000 tones anuals.

Acabada la temporada torronenca, els obradors de Xixona produeixen gelats, orxates, estoigs de fruits secs, caramels i altres llepolies, polvorons, confits, ametlles ensucrades, bombons, xocolata, garrapinyades i figuretes de massapà.

Les empreses que treballen a Xixona son les següents: Coloma Garcia, S.L., Garrigós Monerris, S.A., Frundels, S.L., Fruytur, S.A., Indústries Sanchiz Mira, S.A., Torrons Merche, Xixonenca, S.A., Xixona, S.A., Bernabeu Cremades, Sirvent Selfa, S.A., Mª Teresa Escoda Lledó, Massapans de Xixona, S.A., Mira i Llorens, S.A., Obleas, S.A., Primitivo Rovira, S.L., Productes complementaris d'alimentació, S.C., Productes Kelmy, S.A., Torrons Coloma, S.A., Torrons Romero, S.A., Torrons Garrigós, S.A., Torrons Picó, S.A., Torrons i gelats "Onza de Oro", S.A., i Victoriano Candela, S.L.

Ala Vila-Joiosa, ciutat de la Marina Baixa, a 25 Km. d'Alacant, amb tradicional producció de xocolata i bombons, hi ha quatre fàbriques de torrons:

Valor, S.A., Germans López Lloret, S.A., Indústries Lloret, S.L., i Torrons d'Alacant, S.A.

I a Castelló de la Plana hi ha l'Artesana de Torrons, S.A.

Tancar Finestra.Tornar a Dalt.Tancar Finestra

ELS TORRONAIRES CATALANS

A Barcelona i a la seva comarca també hi ha un gran nombre de torronaires, entre els quals esmentarem Foix de Sarrià, Sanchis Mira, S.A., "Los extremenos", S.A., Torrons i especialitats Viara, S.A., Planelles Donat, S.A., Fill de Josep Mullor Serra, S.A., Torrons i crocant, S.A:, Can Domat, S.A., Antoni Colomer Pla, Joan Garcia Fernàndez, Josep Fèlix Mullor Miquel, Aulina Gandallo Diaz, Otilia Donat Verdu, Dolors Mira Mira, Joan Arjona Pabon i Antoni Hernàndez Planellas.

A Sabadell hi ha Gelats i Torrons Carbonell, S.A .. I Successors de Vda. Asensi, i a Granollers , Josep Pla Sirvent, S.A., i "Torrons i Gelats Granollers".

Ales comarques gironines hi ha les empreses torronaires Confi-Girona, S.A., i Antoni Mira Monerris, i a Castellfollit de la Roca, a la Garrotxa, hi han les fàbriques "Les Comes", des de l'any 1910, especialitzada en torrons de xocolata.

A Tarragona hi ha les empreses de Sara Verdú i Pla i de Carme Reverté i Esteller.

I a les comarques de Lleida hi ha les empreses R. Vicens, S.A., Torrons i mel Alemany, S.L., Ricard Gisbert Verdú, .Àngel Lluch i Fèlix Valero Pozuelo.

Agramunt , a la Ribera de Sió, es conegut arreu del país pels seus torrons durs, d'avellana, mel i clara d'ou, que s'elaboren a la vila des de fa més de dos segles. Avui hi ha quatres empreses en aquest camp: Torrons Pallejà, Roig, S.A., .Àngel Lluch i Vicenç Bonet S.A., que es proclamen torronaires des del 1775 i que fan propaganda dient:

"Des de fa uns quants segles, nou generacions de la nostra família han tingut com a objectiu principal assolir la màxima qualitat dels productes que els oferim, avalats per les matèries nobles de sempre i elaborats amb els últims avenços tècnics."

Tancar Finestra.Tornar a Dalt.Tancar Finestra

ELS TORRONS A CARDEDEU

Fins a mitjans del segle passat (XIX) els torrons només s'elaboraven a Xixona, a Alacant i a Agramunt, i els torronaires els portaven a Barcelona, on es feia la fira dels torrons a les vigílies del Nadal.

Desprès s'anaren establint fàbriques a Catalunya que n'elaboraven en grans quantitats i que, un cop passades les festes, fabricaven altres llaminadures com ametlles ensucrades, pinyonades, anissos, fruites confitades, pa de Cadis i figures de massapà.

A començament de segle (XX), però, els torrons ja eren cars, en comparació més que ara, i només en podien menjar les cases benestants. Ala majoria de les cases només els podien tastar i encara només el dia de Nadal. Aquell dia es menjaven postres: ametlles, avellanes i nous i també un tros de coca ensucrada, amb la que els forners obsequiaven els seus clients, o una tauleta de torrons d'avellana o de neu que les tendes regalaven als seus parroquians. Per això, d'una botiga de la carretera -a cala Potaplana-, que aquell any no donaven torrons, els veïns ja advertien: "No hi aneu a comprar, que no donen torrons".

I a l'escola, el mestre Sr. Macip i la senyora Maria, que no tenien fills, obsequiaven a tot a la mainada amb una tauleta de torrons de neu o d'avellana, i també ho feien a l'escola de nenes de "La Mongia". I pels Reis posaven el plat en els balcons de can Serra i sempre hi queia alguna llaminadura o algun entreteniment.

I tornant als torrons, encara que siguin cars, puix també ho son les matèries que hi entren, ara no hi ha cap casa que no en consumeixi durant les festes nadalenques, i àdhuc tenen el cicle mes llarg, puix se'n llaminegen mentre n'hi han a la botiga.

Tot i que la fabricació de torrons, ja hem dit que es artesanal, també hem de creure que la gran quantitat d'empreses importants que es dediquen a la seva fabricació a la Comunitat Valenciana, endemés de les que tenim en el nostre mateix país i els que s'exporten als Estats Units, i als països sud-americans i a diverses nacions europees, necessiten un procés d'elaboració gairebé industrial. D'altra manera, difícilment es podria donar abast a tanta demanadissa com ens diuen que hi ha per al consum nacional i d'exportació.

Durant la passada campanya, la del 1998, els torroners del nostre país elaboraren un total de 35.000 tones de torró, un 10% de les quals foren exportades i les vendes totals del torró arribaren a uns 38.000 milions de pessetes.

És ací on destaca el treball artesà de les pastisseries familiars de les petites poblacions, com és el cas de Cardedeu, on en són vertaders especialistes, elaborant pel seu comptes diverses especialitats de torrons, tal com les de rovell d'ou, de fruites, de cafè, de licor, de xocolata, de pa de Cadis, de massapà, amb figuretes de porquets, d'elefants i de conills, de crema i d'altres varietats.

La nostra vila, ja acreditada pels seus productes típics de pastisseria, com són els tortells, mones de Pasqua, coques i panellets, entre d'altres, sempre ha sobresortit pels seus famosos BORREGOS i per EL TORRÓ ARTESÀ DE CARDEDEU.

En el segle passat (XIX) ja es celebrava la Fira de la Puríssima, pocs dies abans de Nadal, que era, doncs, la FIRA DELS TORRONS. A can Serratoses, a cal Cisteller i diversos marxants forasters, tenien les seves parades de torrons a l'antiga plaça dels Llovins. Amb el decurs dels anys, totes les pastisseries del poble s'han especialitzat en la fabricació del torró artesà. Són cinc les pastisseries cardedeuenques on dintre dels seus obradors s'hi elabora de manera acurada EL TORRÓ ARTESÀ DE CARDEDEU. Són la CONFITERIA DOMINGO VILA, la PASTISSERIA RICÓS, L'ALZINA, EL LLAMÍ i PIELLA. I no fa gaires anys també hi havia la confiteria MONTSENY, avui tancada per jubilació del seu fundador, l'Andreu Forns.

Any rera any, durant el període nadalenc i en especial a cada edició de la Fira en son més les persones que ens visiten per comprar el torró cardedeuenc; que relacionen la qualitat del torró artesà amb la nostra vila i que senten la FIRA DE NADAL I DEL TORRÓ ARTESÀ com un dels màxims exponents de la VILA DE CARDEDEU.

Tancar Finestra.Tornar a Dalt.Tancar Finestra
© Pere Comas
CARDEDEU, desembre de 1999